Decàleg per una parentalitat positiva

De cara a la xerrada-col·loqui del proper dilluns estem buscant informació per Internet sobre paternalitat/maternalitat positiva i hem trobat molt recomanable aquest decàleg al respecte que hem trobat al blog de Creare:

1. Fer-los cas sempre: atendre i entendre les seves peticions.

Quan els nens són molt petits necesiten atenció ràpida en les seves necessitats. D'això en depén el desenvolupament correcte del seu sistema nerviós i el seu benestar emocional.

Quan es fan grans, també necessiten l'atenció dels adults. Caldrà que aquests entenguin que les necessitats dels infants canvien.

2. Carregar-nos de paciència...!

De vegades els nens estan de mal humor, tenen un mal dia... Pot ser per moltes coses, i ells no sempre ho saben explicar. Exigir-los i cridar-los no els ajudarà. Estar al seu costat, encara que sigui sense parlar, els reconforta.

3. Ficar normes clares, realistes i coherents. Però mai quan estem molt cansat o enfadats!

A partir dels 3 anys aproximadament ja es poden ficar normes. És important que tinguin sentit i que s'expliquin als nens en un llenguatge que ells entenguin. Cal avançar-se a les situacions i no ficar “imposicions” sinó arribar a acords.

4. Deixar-los participar en les decisions: escoltar la seva opinió.

Tal com van avançant en les seves capacitats de parlar, els nens poden participar més. Escoltar la seva opinió els farà sentir importants i desenvoluparà la seva responsabilitat. I de vegades dónen idees interessants!

5. Demostrar obertament que els estimem: abraçar i atendre.

Als fills els agrada que els adults els expressin obertament el seu afecte. Els transmet la idea de que els grans confien en ells i que, malgrat les dificultats que surtin, sempre es pot solucionar tot en positiu.

Ah! I l'estima no és mai a canvi de res!

La bona comunicació a l'adolescència s'entrena des que són petits, cada dia mentre creixen.

6. Assumir els canvis que hi ha a l'adolescència i adaptar-nos-hi.

Quan es fan grans els fills canvien. Això agradarà o no, però és així. Per tant, el millor que podem fer és estar atents i gaudir del viatge.

I si volem que ens parlin, hem d'escoltar (sempre) i parlar.

7. Practica l'escolta activa.

Quan expliquen coses, escolta atentament, amb tots els sentits. Repeteix el que t'han dit per assegurar que ho has entés. Digues com et sents tu i el teu fill t'entendrà més.

Sempre és més ràpid escoltar el que pensen els fills que voler imposar el propi punt de vista.

I s'aprèn més.

8. No utilitzar mai la violència o agressivitat. No serveix de res.

Bé, sí que serveix: per generar dolor i desconfiança. Ni crits ni cops. Un cop a temps mai arregla res. Mai. Les situacions de violència afecten el cervell dels nens i joves.

9.  Respirar a fons i pensar les coses dues vegades...

Enmig de conflictes millor no decidir. Si posem sancions s'han de poder complir. Dona't temps i parla-ho amb algú altre si cal abans de decidir.

10. Cuida't i estima't tu també!

Si tu no estas bé, no podràs ajudar els altres. Els fills necessiten els adults en plenes facultats.

Busca i troba coses per a tu, per gaudir, relaxar-te i carregar piles.