De cara a la xerrada-col·loqui del proper dilluns estem buscant informació per Internet sobre paternalitat/maternalitat positiva i hem trobat molt recomanable aquest decàleg al respecte que hem trobat al blog de Creare:
- Fer-los cas sempre: atendre i entendre les seves peticions.
Quan els nens són molt petits
necesiten atenció ràpida en les seves necessitats. D'això en depén el
desenvolupament correcte del seu sistema nerviós i el seu benestar emocional.
Quan es fan grans, també necessiten
l'atenció dels adults. Caldrà que aquests entenguin que les necessitats dels
infants canvien.
- Carregar-nos de paciència...!
De vegades els nens estan de mal
humor, tenen un mal dia... Pot ser per moltes coses, i ells no sempre ho saben
explicar. Exigir-los i cridar-los no els ajudarà. Estar al seu costat, encara
que sigui sense parlar, els reconforta.
- Ficar normes clares, realistes i coherents. Però mai quan estem molt cansat o enfadats!
A partir dels 3 anys aproximadament
ja es poden ficar normes. És important que tinguin sentit i que s'expliquin als
nens en un llenguatge que ells entenguin. Cal avançar-se a les situacions i no
ficar “imposicions” sinó arribar a acords.
- Deixar-los participar en les decisions: escoltar la seva opinió.
Tal com van avançant en les seves
capacitats de parlar, els nens poden participar més. Escoltar la seva opinió
els farà sentir importants i desenvoluparà la seva responsabilitat. I de
vegades dónen idees interessants!
- Demostrar obertament que els estimem: abraçar i atendre.
Als fills els agrada que els adults
els expressin obertament el seu afecte. Els transmet la idea de que els grans
confien en ells i que, malgrat les dificultats que surtin, sempre es pot
solucionar tot en positiu.
Ah! I l'estima no és mai a canvi de
res!
La bona comunicació a l'adolescència
s'entrena des que són petits, cada dia mentre creixen.
- Assumir els canvis que hi ha a l'adolescència i adaptar-nos-hi.
Quan es fan grans els fills canvien.
Això agradarà o no, però és així. Per tant, el millor que podem fer és estar
atents i gaudir del viatge.
I si volem que ens parlin, hem
d'escoltar (sempre) i parlar.
- Practica l'escolta activa.
Quan expliquen coses, escolta
atentament, amb tots els sentits. Repeteix el que t'han dit per assegurar que
ho has entés. Digues com et sents tu i el teu fill t'entendrà més.
Sempre és més ràpid escoltar el que
pensen els fills que voler imposar el propi punt de vista.
I s'aprèn més.
- No utilitzar mai la violència o agressivitat. No serveix de res.
Bé, sí que serveix: per generar
dolor i desconfiança. Ni crits ni cops. Un cop a temps mai arregla res. Mai.
Les situacions de violència afecten el cervell dels nens i joves.
- Respirar a fons i pensar les coses dues vegades...
Enmig de conflictes millor no
decidir. Si posem sancions s'han de poder complir. Dona't temps i parla-ho amb
algú altre si cal abans de decidir.
- Cuida't i estima't tu també!
Si tu no estas bé, no podràs ajudar
els altres. Els fills necessiten els adults en plenes facultats.
Busca i troba coses per a tu, per
gaudir, relaxar-te i carregar piles.
